dijous, 11 de febrer de 2010

Vols saber coses sobre les abelles?

L’ABELLA

El cos de l’abella és petit i pelut.
Queda dividit en tres parts: cap , tòrax i abdomen.

Les abelles al cap hi tenen la sensibilitat, així poden saber què passa al seu entorn.
Amb els seus grans ulls compostos, noten els moviments, es poden orientar quan estan volant i distingeixen els colors de les flors.
Els sentits de l’oïda, del tacte i de l’olfacte el tenen a les antenes. Per l’olor poden conèixer les seves companyes i també detectar els seus enemics

CLASSES D'ABELLES
LA REINA, L’OBRERA I L’ABELLOT
La reina
A cada colonia d’abelles només hi ha una reina, que és l’única femella que pot pondre ous. No surt mai del rusc i durant tota la seva vida, que té una durada de 3 a 5 anys, no fa res més que pondre ous.
Es distingeix de la resta, per ser més gran, per tenir l’abdomen més allargassat i pel seu fibló llis i corbat.
No ataca mai a l’home ni els altres animals. Només fa servir el fibló quan es vol desfer d’altres abelles reines.
Pot arribar a fer 2.000 ous cada dia , però això depèn molt de cada reina i de la seva edat.
Els abellots
Els abellots són els mascles i no fan cap tipus de feina. No saben aconseguir aliment i no poden ni picar la gent perquè no tenen fibló.
Els seus ulls són molt més grossos que els de les altres abelles. Tenen l’abdomen més curt i rodanxó.
Viuen uns 3 mesos i la seva única missió és fecundar les reines joves.

Les obreres
Les abelles obreres són les més nombroses.
Són les encarregades de fer totes les feines del rusc, i la seva vida és molt curta. A la primavera i l’estiu viuen unes 4 o 5 setmanes, i a l’hivern, com que no hi ha tanta feina, arriben a viure alguns mesos.
Tot i que són femelles, no poden pondre ous.
A les potes del darrere, tenen una mena de cistella amb la qual transporten el pol.len que recullen de les flors. A més, són les encarregades de fabricar la mel i d’alimentar la reina, les seves cries i els abellots. I per si no fos prou, s’encarreguen d’elaborar la cera per construir el rusc.
Amb el seu fibló, piquen tothom que les molesta o que intenta introduir-se al rusc. Però mai no picaran cap reina.
Les obreres més joves són les guardianes, que vigilen i defensen el rusc.
Les obreres més grans són les recol.lectores i tenen la feina més delicada: recollir el pol.len i el nèctar. Les podeu veure sempre volant de flor en flor.
La feina de les obreres és molt important perquè al rusc tot funcioni. Per això treballen tant:
Tenen cura de la reina.
Netegen les seves cistelles de pol.len.
Arrosseguen els abellots que es moren.
Construeixen el rusc.
Alimenten les larves.
Omplen les cel.les de mel.
Netegen el rusc traient la cera que sobra.
Airegen la mel amb les ales.

METAMORFOSI


Com les papallones, les abelles també passen per una metamorfosi.
Tot comença quan la reina pon un ou en una cel.la del rusc. Al cap de 3 dies neix la larva, sense ales i sense potes, sembla un petit cuc. Però aquesta larva creixerà molt depressa i ben aviat omplirà tota la cel.la. A l’arribar aquest moment, les obreres tanquen l’entrada de la cel.la, ja no són larves, entren a la fase de nimfa i comença la seva increïble transformació: a poc a poc el seu cos va canviant de forma i se li van desenvolupant les ales i les potes.
Un cop acabada la metamorfosi, l’abella , completament formada surt de la cel.la.
QUÈ MENGEN LES ABELLES ?
Les abelles són uns insectes molt llaminers: els seus aliments són molt dolços: el nèctar i la mel.
Les obreres recol·lectores es dediquen a recollir el pol·len i el nèctar de les flors.
Com que ni la reina, ni els abellots es poden alimentar per ells sols, reben l’aliment de les obreres, que també són les encarregades d’alimentar les cries.
Algunes abelles obreres segreguen una mena de sopa molt nutritiva que se’n diu gelea reial, amb la qual alimenten les larves de la reina durant el seu creixement.
L’alimentació de les altres abelles és a base de mel. Per fabricar la mel, ho fan de la següent manera:
L’abella recol·lectora transporta dins el seu pap, el nèctar que ha xuclat de les flors. Un vegada dins del rusc, les abelles se’l van passant entre elles , barrejat amb la seva saliva, i va perdent aigua fins a convertir-se en una mel molt líquida que guarden dins les cel·les. Durant alguns dies, l’airegen amb les seves ales perquè perdi més aigua i es faci més espessa.
Un cop la mel ja està al punt, tanquen les cel·les amb cera per evitar que es faci malbé.

1 comentari:

Ada ha dit...

Maria qué interessant em sembla tota la informació que has posat!